Portada
 De la Inquisició al 155Aprofitant la lectura del llibre d’En Jordi Bilbeny, «Inquisició i Decadència», En Xavier Domènech reflexiona sobre el patró destructor de l’estat espanyol envers els catalans i la seva cultura.»
 Roser Vernet: “La destrucció de la memòria dels llocs és com si ens fessin alguna cosa al cervell i una part del que som s’esborrés”Club Editor publica l’‘opera prima’ d’aquesta autora, que impacta per sorpresa en la literatura catalana. El llibre és una mena d’observatori del lloc, un paisatge personal, emocional i físic.
|
 Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el CatòlicVa ser un personatge que va defensar la seva privilegiada posició amb tots els recursos al seu abast.
 El català, llengua de SardenyaL’illa de Sardenya té un lloc important a la història pàtria dels catalans, també avui, perquè a l’Alguer continua ressonant el català, la llengua autòctona d’una ciutat que terra catalana històricament s’ha sentit, que amb orgull se’n deia «la Barceloneta», i encara se sent.
 La persecució de la religió catalana al segle XIVEns diuen que la croada albigesa va aniquilar l’heretgia en una batalla a Muret i en una gran foguera a Montsegur. Però això és una altra mentida, perquè va costar més d’un segle eliminar-la i va tenir conseqüències més profundes del que ens hem imaginat. En Joan Cassola ens ho explica en aquest article.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
 La Bíblia prohibida"La repressió espanyola manté, les coses com siguin, una gran fidelitat a pràctiques ancestrals i una enorme coherència amb la seva pròpia història". Article d’en Josep Lluís Carod-Rovira al diari digital «El món».
 Agraïment de Na Cèlia Pujals, editora, a la rebuda del 13è Guardó Nova Història a l’editorial Librooks BarcelonaL'editora de Librooks ha pronunciat el següent parlament en agraïment al 13è Guardó Nova Història, que li va ser atorgat aquest passat dissabte 19 de novembre,per la tasca de difusió de l'obra d'En Jordi Bilbeny i de l'Enric Guillot
 Fem del 23 d'abril el Dia Universal de la Llengua catalanaAtesa la campanya que el govern espanyol ha tirat endavant per proclamar el 23 d'abril com a «dia del español de acuerdo con la lengua de Cervantes», l'Institut Nova Història surt al pas davant d'aquesta iniciativa. Disposem d'arguments molt sòlids i ferms per defensar que la llengua de Cervantes —en realitat, En Joan Miquel Servent de Xixona— era el català i que va escriure les seves obres en llengua catalana. I és per això que des d'aquest Institut fem un pas endavant reivindicant el 23 d'abril com a Dia Universal de la Llengua serventina i també com a Dia Universal de la Llengua catalana, sota l'advocació de Sant Jordi, patró de Catalunya i del seu símbol: la rosa. Per recordar la vera catalanitat d'En Servent, reproduïm un article d'En Jordi Bilbeny sobre la qüestió.
 Juan de Torquemada i Álvaro de Luna, catalans?En Felip Rodríguez ha descobert que un llibre, escrit a finals del segle XV per un humanista italià, fa catalans l’Àlvaro de Luna, conestable de Castella, i en Juan de Torquemada, parent de l’inquisidor Tomàs de Torquemada.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Què hi fa la bandera espanyola en una rèplica històrica de la nau Victòria? ¿Per què en aquesta rèplica...[+]  Ponència d'En Manel Capdevila al 8è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica a Arenys de Munt...[+]  Recollim en aquesta ocasió un interessant treball sobre Cervantes, que fou presentat als III Jocs Florals de la...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube